Presentació «Guerra, frontera i identitats» a Puigcerdà (7-XI-2015)

El Grup de Recerca de Cerdanya,

l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l'Editorial Afers

us conviden a la presentació del llibre

Guerra, frontera i identitas,

que tindrà lloc el dissabte 7 de novembre de 2015, a les 19 hores,

a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya

(Passeig 10 d'Abril, 2, 2n, de Puigcerdà).

Hi intervindran:

Erola Simon (directora de l'Arxiu Comarcal)

Enric Quílez (president del GRC)

Òscar jané (coeditor del llibre)

Aquest llibre és una anàlisi col·lectiva feta a partir d’exemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun d’aquests temes mereix —i ha produït fins ara— monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a l’època moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. D’alguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb l’altre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i d’influir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls d’Andorra o la Vall d’Aran, que als segles de l’Edat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un d’ells centrat a Itàlia, l’altre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.