Presentació «Societat anònima» de Vicent Flor (el Campello, 18-XII-2015)

Coalició Compromís pel Campello,

l'Associació Cultural el Convent del Campello,

Vila llibres de la Vila Joiosa i l'Editorial Afers,

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre

Societat anònima. Els valencians, els diners i la política,

de Vicent Flor.

Tindrà lloc en divendres, dia 18 de desembre de 2015,

a la Biblioteca Pública Municipal del Campello.

Hi intervindran:

Benjamí Soler (alcalde del Campello)

Vicent Flor (autor del llibre)

Vicent Olmos (editor)

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació del volum 3 de les «Biografies parcials» de Xavier Serra a Algemesí (20-XI-2015)

L'Editorial Afers

i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alginet

us inviten a la presentació del llibre

Biografies parcials (3). L'època crítica,

de Xavier Serra,

amb les biografies de:

Joan Francesc Mira, Francesc Jarque, Raimon,

Thomas F. Glick, Josep Lluís Blasco i Albert Hauf.

Tindrà lloc el divendres, 20 de novembre de 2015,

a les 20 hores, al saló d'actes

de la Casa de la Cultura d'Alginet

(carrer Arquebisbe Sanchis, 24)

Hi intervindran:

Vicent Gaya (regidor de Cultura d'Algemesí)

Albert Hauf (historiador de la literatura)

Xavier Serra (autor del llibre)

Vicent Olmos (editor)

Presenta i modera l'acte:

Àngel Velasco (filòleg i editor)

Presentació «Biografies parcials» de Xavier Serra a l'VAM (18-XI-21015)

L'Editorial Afers i l'Institut Valencià d'Art Modern

es complauen a convidar-vos a la presentació

de les «Biografies parcials» de Xavier Serra:

Els 70 al País Valencià (1),

Nascuts abans de la guerra (2),

i L'època crítica (3),

que tindrà lloc el dimecres, dia 18 de novembre del 2015,

a les 19 hores,

al saló d'actes de l'IVAM (Guillem de Castro, 118, València)

Hi intervindran:

Manuel Boix, Vicenç Rosselló i Albert Hauf (biografiats)

Xavier Serra (autor de l'obra)

Vicent Olmos (editor)

Presentació «Societat i sociabilitat» de David Cao Costoya a Vic (12-XI-2015)

L'Institut Ramon Muntaner,

la Federació d'Ateneus de Catalunya,

el Patronat d'Estudis Osonencs

i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Societat i sociabilitat.

El Cercle Literari i els inicis de l'associacionisme recreatiu,

cultural i polítc a Vic (1848-1902),

de David Cao Costoya,

que tindrà lloc el dia 12 de novembre de 2015, a les 19 hores,

al Temple Romà de Vic

Hi intervindran:

Susagna Roura

2a tinenta d'alcalde i regidora de Cultura i Museus, Convivència i Seguretat, i Recursos

Dolors Solà Noguera

Vocal de relacions institucionals del Patronat d'Estudis Osonencs

David Cao Costoya

President de la Federació d'Ateneus de Catalunya i autor del llibre

Salvador Casals Romagosa

President de la Federació d'Ateneus de Catalunya

Lluís Puig i Gordi

Director General de Cultura Popùlar, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i president de l?institut Ramon Muntaner

* * *

L'estudi que ha donat lloc a aquesta pubñicació és la proposta guanyadora de la I Beca de Recerca Històrica «Terra d'Ateneus» que convoquen l'Institut Ramon Muntaner i la Federació d'Ateneus de Catalunya. La iniciativa de convocar aquesta beca s'emmarca dins del Pla d'Associacionisme Cultural 2014-2016 de la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i compta amb el patrocina de l'Obra Social de la Caixa.

* * *

El llibre reconstrueix un segment del teixit associatiu de la ciutat de Vic, conformat pels espais de sociabilitat formal de tipus recreatiu, cultural i polític, durant la segona meitat del vuit-cents. En el context de l’època, el fenomen associatiu de tipus voluntari que aquí es tracta va ser considerat com una manifestació «moderna», pròpia dels nous temps, i va esdevenir un agent rellevant en la construcció d’un espai públic d’importància creixent. Els pioners en l’impuls d’aquestes manifestacions pertanyien majoritària-ment a l’elit local, els sectors socials intermedis i els estrats populars amb una posició socioeconòmica relativament acomodada. Tot aquest entramat d’entitats va ésser un generador molt notori d’activitat cultural, lúdica i festiva vinculada al temps d’oci i va tenir un paper rellevant en la difusió i la circulació de les idees, la informació i els hàbits de moda. Entre les nombroses entitats estudiades, mereix un esment particular el Cercle Literari de Vic, el qual va tenir una importància decisiva en la vida cultural i associativa de la ciutat.

Presentació «Guerra, frontera i identitats» a Puigcerdà (7-XI-2015)

El Grup de Recerca de Cerdanya,

l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya i l'Editorial Afers

us conviden a la presentació del llibre

Guerra, frontera i identitas,

que tindrà lloc el dissabte 7 de novembre de 2015, a les 19 hores,

a l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya

(Passeig 10 d'Abril, 2, 2n, de Puigcerdà).

Hi intervindran:

Erola Simon (directora de l'Arxiu Comarcal)

Enric Quílez (president del GRC)

Òscar jané (coeditor del llibre)

Aquest llibre és una anàlisi col·lectiva feta a partir d’exemples concrets i alhora generals sobre la qüestió de la guerra, la frontera i les identitats. Cadascun d’aquests temes mereix —i ha produït fins ara— monografies i estudis per si mateixos. Són, sens dubte, temàtiques de gran interès en la historiografia anglosaxona dels darrers anys, com també a Catalunya, França o Portugal. Tanmateix, la interrelació entre els tres aspectes és fonamental en la construcció de les identitats polítiques i col·lectives a l’època moderna. Per aquesta raó, ha estat expressament treballada en vuit estudis dividits en dos grans blocs. Tots ells reflexionen i analitzen les diverses experiències bèl·liques i frontereres viscudes tant a la frontera dels Pirineus, per exemple, com a la portuguesa. D’alguna manera, aquestes experiències de guerra van conformar identitats territorials i polítiques mitjançant mecanismes propis de la guerra. Altrament, són diversos els motius que van establir diferències amb l’altre: el temps, la guerra, les solidaritats, el pes de les fronteres, etc. En aquest sentit, la guerra donà pas a noves creacions, com és el cas de la frontera, una nova frontera i una nova manera de pensar la frontera i d’influir amb ella. Així, aquest llibre ofereix també visions juxtaposades de territoris com la Cerdanya, les Valls d’Andorra o la Vall d’Aran, que als segles de l’Edat Moderna acabaren per conformar-se, en un procés lent però inexorable, en els espais que coneixem avui dia. Alhora, i a mode comparatiu, dos estudis permeten també identificar les identitats polítiques i socials arran del desenvolupament de la frontera moderna fins al segle XIX: un d’ells centrat a Itàlia, l’altre, en la llarga formació de la frontera francoespanyola.

Presentació «Societat anònima», de Vicent Flor a Sagunt (5-XI-2015)

L'Editorial Afers i l'Ajuntament de Sagunt

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de Vicent Flor,

Societat anònima. Els valencians, els diners i la política,

que tindrà lloc el dijous, 5 de novembre, a les 20 hores,

a la Biblioteca Pública Municipal Cronista Chabret,

plaça Cronista Chabret, 20, de Sagunt

Hi intervindran:

Quico Fernández (alcande de Sagunt)

Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre)

Vicent Olmos (editor i historiador)

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació "Societat anònima. Els valencians, els diners i la política", de Vicent Flor (24-IX-2015)

L’Editorial Afers i el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre de Vicent Flor,

Societat anònima. Els valencians, els diners i la política,

que tindrà lloc el dijous, dia 24 de setembre del 2015, a les 19:30 hores,

a la Sala de la Muralla del col·legi major,

plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, de València.

Hi intervindran:

Albert Girona (Secretari autonòmic de cultura)

Maria Josep Amigó (Vicepresidenta de la Diputació de València)

Vicent Flor (autor del llibre)

Vicent Olmos (editor)

www.editorialafers.cat · editorialafers.blogspot.com.es · afers@editorialafers.cat · @editorialafers

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació "Afers" (De país a comunitat. Valencianisme polític i regionalisme) València, 28-V-2015

L'Editorial Afers i el Col·legi Major Rector Peset

de la Universitat de València

es complauen a convidar-vos a la presentació

del número 79 (vol XXIX)

de la revista "Afers", dedicat al tema

"De país a comunitat. Valencianisme polític i regionalisme",

que tindrà lloc el dia 28 de maig del 2015, a les 19:30 hores,

a la Sala de la Muralla del col·legi major

 plaça del Forn de Sant Nicolau, 4, de València.

Hi intervindran:

Vicent Flor (coordinador del volum)

Juan Carlos Colomer, Ignasi Escandell,

Borja Ribera, Vega Rodríguez-Flores,

Carles Senso, Joana Tormo (autors)

Vicent Olmos (editor)

Presentació «Tirant, l'heroi fràgil» (31-III-2015), a la Llibreria Tres i Quatre (València)

L'Editorial Afers i la Llibreria Tres i Quatre

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Tirant, l'heroi fràgil, de Víctor Labrado, que tindrà lloc

el dia 31 de març de 2015, a les 19 hores, a la llibreria,

a l'edifici de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània

de València (carrer Sant Ferran, 12).

Hi intervindran:

Jordi Sebastià

(eurodiputat de Primavera Europea)

Víctor Labrado

(autor del llibre)

Vicent Olmos

(editor)

El Tirant lo Blanc és un llibre singular, que ens permet molts interrogants. No l’entenem del tot. En gran part se’ns escapa. Pel que fa al gènere o factura literària seria clarament una «novel·la cavalleresca», com el va classificar l’estudiós Martí de Riquer, en oposició al «llibre de cavalleries». La novel·la cavalleresca representa una innovació important, una evolució en el sentit d’un cert realisme, de versemblança, respecte de la vella narrativa artúrica. L’objectiu de l’heroi, que finalment assolirà, és impedir la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs: impedir-ne la conquesta i no reconquerir-la, contradient així la realitat històrica, ja que el soldà Mehmed II l’havia realment conquerida el maig del 1453, uns set anys abans que Martorell comencés a escriure la novel·la i uns onze abans que morís. Tirant lo Blanc és un llibre de clara vocació europea i mediterrània. Els seus escenaris abasten Anglaterra, en menor grau Bretanya i França, després les illes de Sicília i Rodes, l’imperi de Constantinoble, les mars i les costes del llevant mediterrani, el regne de Tremissèn i la Barbaria nord-africana. El cavaller Joan Martorell fa discórrer l’acció del Tirant en escenaris sempre allunyats de la seva pàtria. València només hi apareix en una digressió sorprenent i extemporània; a primera vista poc justificada, o gens, per la irrupció d’un frare mercedari arribat al regne de Tremissèn a redimir captius valencians en poder de moros, atret per la fama del cavaller Tirant. Només perquè el personatge és natural «d’una ciutat qui és nomenada València».

Presentació «Tirant, l'heroi fràgil» (30-1-2015), a Sueca

L'Editorial Afers

i la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Sueca

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Tirant, l'heroi fràgil, de Víctor Labrado,

que tindrà lloc a la sala de conferències

de la Biblioteca Pública de Sueca,

el divendres, 30 de gener de 2015, a les 19 hores.

Hi intervindran:

Albert G. Hauf Valls

(catedràtic emèrit de la Universitat de València)

Víctor Labrado

(autor del llibre)

Vicent Olmos

(editor)

El Tirant lo Blanc és un llibre singular, que ens permet molts interrogants. No l’entenem del tot. En gran part se’ns escapa. Pel que fa al gènere o factura literària seria clarament una «novel·la cavalleresca», com el va classificar l’estudiós Martí de Riquer, en oposició al «llibre de cavalleries». La novel·la cavalleresca representa una innovació important, una evolució en el sentit d’un cert realisme, de versemblança, respecte de la vella narrativa artúrica. L’objectiu de l’heroi, que finalment assolirà, és impedir la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs: impedir-ne la conquesta i no reconquerir-la, contradient així la realitat històrica, ja que el soldà Mehmed II l’havia realment conquerida el maig del 1453, uns set anys abans que Martorell comencés a escriure la novel·la i uns onze abans que morís. Tirant lo Blanc és un llibre de clara vocació europea i mediterrània. Els seus escenaris abasten Anglaterra, en menor grau Bretanya i França, després les illes de Sicília i Rodes, l’imperi de Constantinoble, les mars i les costes del llevant mediterrani, el regne de Tremissèn i la Barbaria nord-africana. El cavaller Joan Martorell fa discórrer l’acció del Tirant en escenaris sempre allunyats de la seva pàtria. València només hi apareix en una digressió sorprenent i extemporània; a primera vista poc justificada, o gens, per la irrupció d’un frare mercedari arribat al regne de Tremissèn a redimir captius valencians en poder de moros, atret per la fama del cavaller Tirant. Només perquè el personatge és natural «d’una ciutat qui és nomenada València».