L'Editorial Afers i la Llibreria Fan Set
us conviden a la presentació dels llibres
de Carles Camps Mundó
i
de Josep Maria Fulquet
Serà dimecres 23 de maig a les 19 h
a la Llibreria Fan Set de València
(carrer Sant Ferran, 12)
Hi intervindra, a més dels autors
Ramon Ramon i Vicent Olmos
en nom de l'editorial
—
Memòria de la inquietud (Carles Camps Mundó)
Encara que molts ho oblidin, tota obra literària —també artística— que no sigui naïf, que no sigui producte simplement de la ingenuïtat i la innocència, busca i necessita basar-se en alguna concepció ètica i estètica del món que li sigui pròpia. El mateix progrés de l’obra en construcció ho planteja a l’autor al llarg del temps com una exigència, en tingui més o menys consciència. Hi ha autors que miren de donar-hi forma a través de l’assaig. D’altres, com és freqüent en el cas de la poesia moderna, miren de vehicular-ho en l’obra mateixa, i d’aquí tants i tants poemes que han perdut el ressò de la tradició poètica i s’han quedat en simples conceptualismes. I encara d’altres ho confien a les pàgines confessionals d’un dietari. Finalment hi ha els que miren d’ignorar-ho fent veure que la seva obra és mer impuls creatiu. En el cas de Carles Camps Mundó, la plasmació d’aquesta necessitat de reflexió —la teoria que emmiralla els poemes que emmirallen la teoria— s’ha manifestat amb tota una sèrie de pensaments breus que són fragments que aspiren a formar un sol mirall, però que alhora són miralls en si mateixos, com ho és tot fragment de mirall; uns fragments que són el contrapunt teòric de la seva pràctica poètica i que abasten des de la reflexió crítica sobre el llenguatge i la poesia mateixa fins a les qüestions polítiques i socials que ens condicionen a l’hora de tenir una posició al món i enfront del món. Aquest llibre, Memòria de la inquietud —inquietud ontològica i inquietud social—, continuació de La figuració del(s) sentit(s) (2011), més enllà del valor que tingui per si mateix, és, doncs, un correlat teòric necessari per entendre tota la complexitat de la seva ja dilatada obra poètica.
Shakespeare en la veu dels traductors catalans (Josep M. Fulquet)
Aquest llibre és un inventari de les traduccions que s’han fet en llengua catalana de l’obra dramàtica de William Shakespeare, especialment les traduccions dels segles XIX i XX, des que Artur Masriera publica la seva versió de Hamlet fins a l’aparició dels trenta-set volums de l’obra completa traduïts per Salvador Oliva. Al llibre s’analitzen aquestes traduccions aplicant-hi els mètodes més rellevants de la moderna traductologia, l’estilística, la retòrica, etc., unes disciplines que ajuden a avaluar els textos examinats. És obvi que el teatre de Shakespeare i tota la seva profunda saviesa s’han mantingut vius al llarg del temps. A diferència d’altres monuments literaris de la cultura occidental, les obres de Shakespeare no han deixat mai de representar-se, i tenen una repercussió mediàtica considerable. Ja sigui pel nom dels actors i la seva projecció social —ahir va ser Enric Borràs, avui podrien ser Enric Majó o Lluís Homar—, ja sigui pel muntatge agosarat o trencador que sovint se’ns proposa, el cas és que el teatre de Shakespeare és un fenomen de pervivència com més va més notable. Un dels secrets d’aquesta llarga vida damunt dels escenaris és, sens dubte, la traducció que cada època fa d’un text al país de recepció, i la requesta que té, en funció del model de llengua triat per a cada ocasió, entre el públic lector. Així, la recepció del bard anglès a Catalunya en la veu dels seus traductors més destacats és una manera de percebre la llengua i la cultura catalanes dels segles XIX i XX, i serveix també per entendre les pautes de comportament estètic d’una societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada