Presentació «Biografies parcials (3) L'època crítica», de Xavier Xerra a Algemesí (2-XII-2016)

L'Ullal Cultural d'Algemesí i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre
Biografies parcials (3). L'època crítica,
de Xavier Serra,
que se celebrarà el divendres 2 de desembre, a les 19:30 hores,
a la sala d'actes del Casino Liberal d'Algemesí
(carrer Muntanya, 24)

Amb les biografies de:

Joan Francesc Mira / Francesc Jarque / Raimon

Thomas G. Glick / Josep Lluís Blasco / Albert Hauf

Hi intervindran:

Josep Bermúdez

(regidor de l'Ajuntament d'Algemesí)

Xavier Serra

(autor del llibre)

Vicent Olmos

(editor)

Col·labora l'Ajuntament d'Algemesí

www.editorialafers.cat · editorialafers.blogspot.es · afers@editorialafers.cat · @editorialafers

—

Xavier Serra és un dels escriptors valencians més prolífics de la literatura catalana actual. Ha publicat darrerament en l’editorial Afers els llibres: La tertúlia de Joan Fuster, La filosofia en la cultura catalana, A peu de foto (amb fotografies de Francesc Vera), Història social de la filosofia catalana i dos volums de Biografies parcials: (1) Els 70 al País Valencià i (2) Nascuts abans de la guerra.

Presentació del llibre «Societat anònima», de Vicent Flor (Els Poblets, 25-XI-2016)

La Regidoria de Cultura de l'Ajuntament dels Poblets

i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Societat anònima. Els valencians, els diners i la política,

de Vicent Flor,

que tindrà lloc el divendres, dia 25 de novembre del 2016,

a les 20 hores, a la Biblioteca Enric Valor

Hi intervindran:

Salvador Sendra i Gasquet

(alcalde-president

i regidor de Cultura de l'Ajuntament dels Poblets)

Vicent Flor

(autor del llibre)

Vicent Olmos

(editor)

—

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació del llibre «L'incert alberg», de Josep Igual (València, 23-XI-2016)

L'Editorial Afers i la Llibreria Fan Set

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

L'incert alberg, de Josep Igual,

que tindrà lloc dimecres 23 de novembre de 2016, a les 19 hores,

a la Llibreria Fan Set

de l'Octubre. Centre de Cultura Contemporània

(carrer Sant Ferran, 12, de València)

Hi intervindran:

Andreu Sevilla (escriptor)

Josep Igual (autor del llibre)

Vicent Olmos (editor)

—

Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.

Presentació del llibre «Societat anònima», de Vicent Flor a Sedaví (17-XI-2016)

Compromís per Sedaví i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Societat anònima. Els valencians, els diners i la política,

de Vicent Flor,

que tindrà lloc el dijous, dia 17 de novembre de 2016,

a les 20 hores,

a la seu de Compromís (Pintor Sorolla, 61)

Hi intervindran:

Vicent Flor (autor del llibre)

Vicent Olmos (editor)

—

Per què els valencians disposen d’una renda per capita inferior a l’espanyola? Per què els salaris mitjans són inferiors als dels espanyols? Per què l’atur és més alt? Per què hi ha més pobresa i exclusió social? Per què hi ha una sanitat, una educació i uns serveis socials de pitjor qualitat que la mitjana de les comunitats autònomes? I, per què, pobres com són respecte a la mitjana de l’estat, reben un finançament també inferior? Per què les infraestructures continuen tenint una lògica radial centrada en el quilòmetre zero a Madrid? Qui se’n beneficia de tot plegat? On està la proclamada solidaritat i igualtat entre els ciutadans de l’estat? Qui alça la veu davant d’aquesta injustícia? La societat valenciana és veritablement un Levante feliz? En aquest assaig, escrit per a un públic no especialitzat i amb voluntat combativa, s’analitzen, i es critiquen, alguns dels problemes estructurals que pateixen la majoria dels cinc milions de valencians: la invisibilització per part dels mitjans i polítics espanyols, la corrupció, el model productiu centrat en la rajola, la pobresa, l’infrafinançament, la subordinació dels valencianoparlants, el pretès «poder valencià», etc., i es proposen algunes alternatives a la situació actual.

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal a Riba-roja (18-XI-2016)

El Bloc de Camp de Túria i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Els valencians, des de quan són valencians?,

de Vicent Baydal,

que tindrà lloc divendres 18 de novembre de 2016,

a les 19:30 hores,

al Centre Social de Riba-roja (avinguda de la Pau, 1)

L'acte comptarà amb la presència de l'autor

—

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació «Els valencians, des de quan són valencins?», de Vicent Baydal a Riba-roja (18-XI-2016)

El Bloc de Camp de Túria i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Els valencians, des de quan són valencians?,

de Vicent Baydal,

que tindrà lloc divendres 18 de novembre de 2016,

a les 19:30 hores,

al Centre Social de Riba-roja (avinguda de la Pau, 1)

L'acte comptarà amb la presència de l'autor

—

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació del llibre «Una nova via per a l'empresa valenciana» (Barcelona, 14-XI-2016)

La Fundació Nexe, el Col·legi d'Economistes de Catalunya

i l'Editorial Afers,

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Una nova via per a l'empresa valenciana.

Bases i propostes econòmiques per al futur,

coordinat per Elies Seguí,

que tindrà lloc el dilluns, 14 de novembre de 2016,

a les 19:30 hores,

al Col·legi d'Economistes de Barcelona

(plaça Gal·la Placídia, 32)

Hi intervindran:

Elies Seguí

(coordinador del llibre)

Vicent Olmos

(editor)

Vicent Sanchis

(periodista)

Oriol Amat

(catedràtic de la UPF i president de l'ACCID)

Joan Casas

(degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya)

—

Com fer front al repte que suposa construir un nou model productiu per a la societat valenciana?  Com podem superar els valencians les amenaces de la competència global i l’emergència de l’economia del coneixement que han fet desaparèixer gran part del nostre teixit productiu tradicional?  Un nou model no s’improvisa i haurà de partir de les tradicionals fortaleses dels nostres empresaris i empresàries. Ells i elles hauran de liderar un canvi on hauran de prendre decisions estratègiques sobre la innovació a les empreses, la internacionalització de l’activitat i la responsabilitat ètica de les seues accions. No obstant això, un canvi de model productiu és un repte extraordinari, on la societat valenciana ha d’estar al costat dels seus empresaris. Com?  Principalment educant persones preparades per al nou escenari, possibilitant el crèdit i el finançament per a dinamitzar la iniciativa empresarial i construint infraestructures eficients que ens acosten amb avantatges als nostres mercats.

L’empresa valenciana s’ha mostrat històricament dinàmica davant les dificultats que ha patit (absència de recursos naturals, manca d’infraestructures, etc.). Així, la «via valenciana» s’ha materialitzat en una forma singular de fer empresa, dotada amb uns trets característics que tradicionalment han generat benestar per a la nostra societat (mitjançant l’obertura als mercats exteriors, l’emprenedoria, els clústers industrials, etc.). No obstant això, l’economia valenciana ha sigut invisible com a objecte d’estudi fins fa unes poques dècades. El present duu nous escenaris postcrisi on la globalització, les TIC, el canvi climàtic, els països emergents o els nous riscos geopolítics han evidenciat la pèrdua dels nostres avantatges competitius tradicionals. Un present delicat, no únicament a causa de la crisi, ja que nombrosos motors que impulsaven la nostra economia han desaparegut o s’han tornat molt febles. Així, la profunda transformació del nostre model productiu requereix un diagnòstic rigorós i un plantejament clar de les alternatives adequades per a fer front als nombrosos reptes que tenim. En aquest context, l’obra que teniu a les mans pretén —modestament— inspirar una visió empresarial de país al voltant d’un programa possible i desitjable. Sobre les bases de la nostra tradició empresarial, el nostre capital humà i la nostra capacitat emprenedora, el repte és reinventar un nou model productiu. Un model que ha de tornar a ser competitiu, innovador, obert al món i socialment responsable.

Presentació del llibre "L'incert alberg", de Josep Igual, a Amposta (18-XI-2016)

La Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta

i l'Editorial Afers

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre

L'incert alberg, de Josep Igual,

que tindrà lloc el divendres, dia 18 de novembre de 2016,

a la biblioteca (carrer del Castell, 13-15, d'Amposta).

Hi intervindran:

Oriol Fuster (escriptor)

Josep Igual (autor del llibre)

--

Un any de l’«incert alberg» que és la vida és el camí que calciga l’autor del llibre que el lector té a les mans. Van passant els dies segons que avança el calendari i va desgranant esquitxos de l’existència i del pas del temps des d’un aïllament volgudament i inapel·lablement universal. Un aïllament definit pel seu paisatge vital, per les seues lectures i per la seua música, que ens endinsa en un món personal únic però que amb tempos semblants o absolutament divergents —això no importa— podria ser el de qualsevol lector. La veu del narrador fa giragonses per les vivències i els pensaments que porten el caminant per les senderes que marca el paisatge i la cultura observada des de la seua talaia particular. I segons que van caient les fulles dels dies que s’escolen, com fan els autors que han dedicat bona part de la seua obra als escrits personals, es despulla i ens deixa entreveure un exercici literari que mai no deixa de ser autobiogràfic. La vida familiar, la música en totes les seues variants, la literatura, els paisatges amerats d’experiències adquirides als indrets per on ha viatjat —pel Delta, pel País o arreu del món—, les reflexions sobre la música, l’art, les novel·les o els poemaris llegits, o sobre la política, o sobre la seua manera de veure i comprendre el món, conformen un relat que ens porta, també, a través de confessions «agustinianes», pel sentiment de pertinença a una comunitat imaginada a través de la vida i de la cultura.

Presentació "Vigir i badar", de Felip Martí-Jufresa (Barcelona, 15-XI-2016)

La Fundació Antoni Tàpies,

el Grup Mirmanda i l'Editorial Afers

es complauen a invitar-vos a la presentació del llibre

Vigir i badar. Ontologia de la dominació i anarquisme metafísic,

de Felip Martí-Jufresa,

que tindrà lloc el dimarts 15 de novembre, a les 19 hores,

a la Fundació Antoni Tàpies (Aragó, 255, Barcelona).

Hi intervindran:

Joan Masó (pensadora indisciplinada i traductora)

Gerard Rosich (exfilòsof i músic)

Felip Martí-Jufresa (autor del llibre)

--

Aquest llibre el compon l’articulació de tres gests. El primer gest és una teoria de l’ésser com a imperi de la legalitat: una ontologia de la dominació. El conjunt del que és hi és pensat com a producte incessant d’una repetició metastable i conflictiva, però constitutiva d’un teixit normatiu hipercomplex suficient per generar món. Aquesta ontologia para la taula sobre la qual s’opera el tercer gest: una teoria del subjecte com a anarquisme metafísic. El subjecte hi és pensat com a límit d’un procés intermitent i incompletable de distanciació respecte de l’ésser. Aquesta idea-límit no és una substància, és el terme no-instituïble d’una kénosis atea, d’un buidament al terme del qual no hi ha cap Déu, ni cap Natura, ni cap Buit, sinó l’anarquia com a ficció metafísica. El segon gest, una teoria de la teoria, és la cartografia inacabada de les múltiples maneres de passar del primer al tercer gest. La teoria hi és pensada com el conjunt divers i indisciplinat de mètodes mitjançant els quals la societat fabrica la intel·ligibilitat de la normativa dominant i amb això la distància alliberadora respecte del que s’ha trobat ser.

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?, de Vicent Baydal a Monòver

El Kursaal Fleta de Monòver i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Els valencians, des de quan són valencians?,

de Vicent Baydal,

que tindrà lloc el divendres, dia 11 de novembre, a les 20 hores,

al Kursaal Fleta (carrer Quiles Mollà, 3)

durant la Fira de Santa Caterina de Monòver.

Hi intervindrà l'autor del llibre

—

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal

La Biblioteca Municipal de Sant Joan d'Alacant

i l'Editorial Afers,
organitzat per Compromís per Sant Joan d'Alacant,

es complauen en invitar-vos a la presentació del llibre

Els valencians, des de quan són valencians?,

de Vicent Baydal,

que tindrà lloc el dijous, dia 10 de novembre, a les 20 hores,

a la biblioteca (Rambla de la Llibertat, 22).

Hi intervindrà l'autor del llibre

—

L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret  de la Universitat Pompeu Fabra.—

Presentació del llibre «Els valencians, des de quan són valencians?», de Vicent Baydal

La Biblioteca Municipal de Sant Joan d'Alacant

i l'Editorial Afers

es complauen en invitar-vos a la presentació del llibre

Els valencians, des de quan són valencians?,

de Vicent Baydal,

que tindrà lloc el dijous, dia 10 de novembre, a les 20 hores,

a la biblioteca (Rambla de la Llibertat, 22).

Hi intervindrà l'autor del llibre

—