dimecres, 28 de setembre del 2016

Presentació biografia de Manuel Brunet a Figueres (2-XI-2016)


es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre
de Francesc Montero i Aulet,
que se celebrarà el dimecres, 2 de novembre de 2016,
a les 19:30 hores,
a la bibliteca (Pl. del Sol, 11, de Figueres)


Hi intervindran:
Alfons Martínez (regidor de Cultura de Figueres)
Jaume Guillamet (catedràtic de Periodisme de la UPF)
Enric Pujol (professor d'història de l'UAB)
Francesc Montero (autor del llibre)

www.editorialafers.cat · editorialafers.blogspot.es · afers@editorialafers.cat · @editorialafers

Figura poc recordada de la generació del periodisme català d’entreguerres, Manuel Brunet i Solà (Vic, 1889–Figueres, 1956) va mantenir durant la seva joventut una estreta relació amb figures rellevants del Noucentisme. Més endavant, ja plenament consolidat com a periodista, va destacar per la versatilitat temàtica i genèrica i per un domini indiscutible de l’ofici. Rodamón de les redaccions dels diaris catalans més importants del seu temps, comentarista de política catalana i internacional, polemista combatiu, crític sagaç, durant els anys vint i trenta els seus articles tenien una notable repercussió en els cercles intel·lectuals i polítics. En esclatar la Guerra Civil, la persecució dels anarquistes el va obligar a fugir a Itàlia, i no va tornar fins al 1939. En aquest nou escenari, la seva carrera va quedar truncada, i ell completament desubicat. La seva controvertida actitud durant la primera postguerra, escrivint en castellà com a col·laborador de la revistaDestino amb el pseudònim «Romano» i relegant a l’àmbit privat la seva adhesió a la cultura catalana, va condicionar la seva recepció posterior. Vencedor vençut, era considerat sospitós per les instàncies dirigents a causa del seu passat catalanista, i alhora vist com un traïdor pels membres de l’exili a causa de la seva adaptació i acceptació de les noves circumstàncies en el marc del franquisme. La trajectòria de Manuel Brunet és polièdrica, presenta arestes i contradiccions, continuïtats i ruptures. Tanmateix, la seva producció enriqueix el nostre passat periodístic i cultural, i l’anàlisi i la interpretació de la seva figura constitueix també un botó de mostra representatiu de la complexitat i dificultat de comprensió d’una part de la cultura catalana de la primera meitat del segle XX.

diumenge, 25 de setembre del 2016

Conferència de Vicent Baydal: «Des de quan els valencians som valencians?» (Ibi, 14-X-2016)

Celebrem el 9 d'Octubre

Conferència
«Des de quan els valencians som valencians?»

A càrrec de Vicent Baydal,
professor d'Història del Dret a la Universitat Pompeu Fabra


Divendres 14 d'octubre – 19:30 hores
Centre Social Polivalent d'Ibi (C/ Dr. Ferran, 5)

Organitzen:
Ajuntament d'Ibi
Associació Cultural El Teix
AVIVA (Agència Local de Promoció del Valencià)





L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.

dissabte, 24 de setembre del 2016

Presentació «Els valencians, des de quan són valencians?» a Tavernes de la Valldigna (30-IX-2016)


i l'Editorial Afers
es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre
de Vicent Baydal,
que tindrà lloc divendres 30 de setembre de 2016 a les 20 hores,
(passeig de Lepant, s/n).


L'acte comptarà amb la presència de l'autor del llibre


——
L’estudi empíric dels orígens de la identitat vinculada a la comunitat política del regne medieval de València ha restat pràcticament inèdit fins a temps molt recents. Aquest llibre els ressegueix amb tota mena de detalls, des de la creació del regne en 1238, després de la conquesta de Jaume I, fins a la dècada de 1360, en la qual es consolidaren les Corts valencianes i la Diputació del General o Generalitat com a institucions estamentals mancomunades. El resultat és l’avançament de la datació del naixement de la identitat valenciana, quasi mig segle abans del que es pensava, en paral·lel als progressos de la unificació jurídica i governativa del regne durant els seus primers cent vint-i-cinc anys d’història. En concret, la defensa dels Furs de València, primer enfront de la noblesa aragonesa i després dels mateixos monarques, i el desenvolupament de la cooperació política requerida per les guerres de mitjan segle XIV, contra els marínides, els genovesos o els castellans, donaren com a fruit l’aparició d’una consciència col·lectiva pròpia, que diferenciava els habitants del regne de València, els valencians, dels altres pobles de la Corona d’Aragó i la resta d’Europa.

Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra.
editorial afers
Av. Doctor Gómez Ferrer, 55-5 / Apartat de correus 267 / 46470 Catarroja (País Valencià)
www.editorialafers.cat / afers@editorialafers.cat