Presentació «Noves glòries a Espanya» a Cocentaina (5-VII-2013)

L’EditorialAfers i Compromís Cocentaina

es complauen a convidar-vos

a la presentació del llibre

Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme iidentitat valenciana,

de Vicent Flor,

que tindrà lloc el divendres 5 de juliol, a les 20 hores,

a la sala d'actes del Centre Social Real Blanc, a Cocentaina.

Hi intervindran:

Vicent Flor (sociòleg i autor del llibre)

Vicent Olmos (editor i historiador)

http://cocentaina.compromis.ws/

* * *

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d’espanyolisme? Com hi ha influït l’anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el «blaverisme» en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s’infravalorà durant la transició democràtica —cosa de «quatre gats», en deien—, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d’una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral «L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del ‘blaverisme’», ofereix didàcticament un panorama des de les cièn-cies socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s’estudia —sense caure en explicacions simplistes— la reeixida penetració social d’aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d’altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L’autor reflexiona sobre les claus d’aquest procés i analitza els principals trets d’aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista. El llibre inclou un pròleg del sociòleg Salvador Cardús.

Presentació «El patrimoni esborrat» a Aldaia (4-VII-2013)

El col·lectiu local de Compromís d'Aldaia i l'Editorial Afers

es complauen a convidar-vos a l'acte de presentació del llibre

El patrimoni esborrat.

Barri d'Obradors de Maniseso la crònica d'una fatalitat,

de Rafael Requena,

que se celebrarà el dijous, 4 de juliol del 2013, a les 20:00 hores,

al Centre de Convivència Casa del Bollo, carrer Major, núm 20 d'Aldaia.

Hi intervindran:

Carles Andrés Raga

(regidor de l'Ajuntament d'Aldaia pel grup Bloc-Verds.Coalició Compromís)

Rafael Requena Díez

(autor de llibre) 

Vicent Olmos

(editor i historiador)

* * *

Els darrers anys, el País Valencià ha vist com el seu patrimoni cultural ha estat desprotegit en molts àmbits i en molts casos ha patit agressions i destruccions en un camí sense retorn, és a dir sense possibilitats de recuperació. Un bon exemple d’aquesta mala política envers la conservació d’un patrimoni valuós és el cas del Barri d’Obradors de Manises, dissortadament desaparegut com a resultat d’una de les principals amenaces modernes al patrimoni: la de la creença que el progrés avança de la mà de l’urbanisme depredador. L’obra de Rafael Requena resulta contundentment aclaridora i exemplificadora: és la crònica d’una destrucció del patrimoni històric industrial que atrapa el lector des de la primera pàgina i que aconsegueix transmetre una creixent inquietud que hom sap que finalment donarà pas al relat d’una desfeta que ben bé es podria haver evitat. I és perfectament il·lustrativa del que ha significat l’intens cicle d’expansió econòmica immobiliària al País Valencià (1995-2007) per a la destrucció del patrimoni cultural. El cas del barri d’Obradors de Manises demostra que si la voluntat dels polítics amb poder coincideix amb les ànsies depredadores dels amos de la rajola i el ciment, el risc per al patrimoni s’incrementa exponencialment. Quan aquesta aliança és ferma, i es recolza en majories absolutes, com en el cas de Manises, el perill esdevé alt i tot un barri testimoni de l’activitat ceràmica històrica ha acabat convertit en un immens solar. El problema no desapareix, però, perquè ara estem davant un jaciment arqueològic i en un context de crisi que ha aturat els projectes depredadors. I el més preocupant és el fet que molt poc es pot fer quan una gran part de la ciutadania cau al parany dels especuladors i d’una manera conformista, si no submisa amb les manipulacions oficials, descuida el seu llegat comú i es comporta amb absoluta inconsciència. La responsabilitat de la destrucció del patrimoni, doncs, està ben repartida.

Presentació «Noves glòries a Espanya» a Vinaròs

L’Editorial Afers i l’Associació Cultural JaumeI de Vinaròs

es complauen a convidar-vos a la presentació del llibre

Novesglòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana,

de Vicent Flor,

que se celebrarà el divendres, 14 de juny de 2013, a les 19 hores,

a la Biblioteca de Vinaròs (carrer del Pilar, 26).

Hi intervindran:

Lluís Gandia Querol

(regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vinaròs)

Domènec Fontanet Llàtser

(vicepresident de l’Associació Jaume I)

Vicent Flor

(sociòleg i autor del llibre)

Vicent Olmos

(editor i historiador)

Per què una majoria de valencians se senten molt allunyats de Catalunya i dels catalans? Per què la societat valenciana presenta un dels índexs més alts d’espanyolisme? Com hi ha influït l’anticatalanisme? Fins a quin punt ha esdevingut hegemònic i ha condicionat els principals partits polítics? Quin paper ha tingut el «blaverisme» en la conformació de la identitat valenciana actual? Tot i que s’infravalorà durant la transició democràtica —cosa de «quatre gats», en deien—, al capdavall va condicionar el sistema polític valencià d’una manera decisiva. Aquest assaig, resultat de la tesi doctoral «L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del ‘blaverisme’», ofereix didàcticament un panorama des de les cièn-cies socials per fer entendre les complexes relacions entre el País Valencià i Catalunya i entre els mateixos valencians. Així s’estudia —sense caure en explicacions simplistes— la reeixida penetració social d’aquest regionalisme anticatalanista gràcies, entre d’altres, a influents mitjans de comunicació, a una particular estructura associativa, a la instrumentalització de símbols, festes, rituals i identitats prèvies, així com també al regionalisme banal de la Generalitat Valenciana. L’autor reflexiona sobre les claus d’aquest procés i analitza els principals trets d’aquest discurs populista, conservador, regionalista, anticatalanista i espanyolista. El llibre inclou un pròleg del sociòleg Salvador Cardús.